La posada en escena, concepte decisiu en les arts escèniques contemporànies, adquireix totes les seves potencialitats amb l'establiment del cinema com un art industrial. El sistema d'estudis va propiciar una divisió efectiva de tasques creatives -amb el director al capdavant- el fruit del qual seria el desenvolupament de les possibilitats narratives, dramàtiques i compositives de l'espai. En essència, es tractava de transmutar l'escena literària en solucions audiovisuals, determinar el procés creatiu que va DEL PAPER Al PLÀNOL, llibre que estudia la posada en escena cinematogràfica des d'una triple perspectiva: teòrica, històrica i tècnic-expressiva. Al llarg del text s'analitza l'obra de directors com Méliès, Griffith, Welles, Mizoguchi, Dreyer, Bresson, Ozu, Tati, Godard, Antonioni o Angelopoulos i per les seves pàgines desfilen també desenes d'exemples i cineastes, amb un esment especial al cinema espanyol: Berlanga, Bardem, Buñuel, Fernando Léon de Aranoa, Manuel Martín Conca, i mostra als futurs professionals diferents eines associades a la posada en escena -storyboard, guió tècnic, planta de realització, etc.- per guiar-se en la creació de la seva pròpia obra. Un text, complementat amb més de 500 il·lustracions que il·luminen la seva lectura, que recorre l'esdevenir del cinema des del seu orígens i es planteja el seu sentit actual i tracta de respondre a la difícil pregunta: segueixen vigents la posada en escena i les nocions d'estil i autor?