La filosofia va néixer a l'aire lliure i actualment torna als carrers. El seu arrinconamiento institucional, que l'expulsa d'escoles i universitats, té com a contrapartida una nova vitalitat, un desig col·lectiu de qüestionar radicalment les nostres maneres de viure i d'aprendre de nou a pensar. La filosofia va néixer de la discussió, de la guerra entre ciutats i de la rivalitat entre concepcions del món. Avui, una altra guerra ha posat en greu crisi les nostres formes de vida i els seus pressupostos. Enfront d'això, la filosofia és un pensament que transforma la vida. És un sistema de conceptes però també una actitud. La filosofia és pensament viu. No ofereix fórmules o receptes, sinó que posa a cadascú en la situació de pensar els seus assumptes particulars com a problemes comuns. Com viure, com pensar, com actuar? Des d'aquestes preguntes, la filosofia no és útil ni inútil. És necessària. Necessària per a la vida concreta de cadascun de nosaltres i per a les nostres societats en crisis. Hi ha qui pensa que la filosofia ha de ser protegida i defensada com si fos una peça de museu o una espècie en extinció. Tot el contrari: la filosofia no pot preservar-se, ha de practicar-se i exposar-se. No es tracta d'estirar el passat d'una història moribunda sinó d'obrir-nos al present d'una filosofia inacabada. Filosofia inacabada per a un món que mostra símptomes d'esgotament: aquest és el principal desafiament que ens interpel·la, a filòsofs i no filòsofs, avui.