Quan en 1955 l'editorial Minuit va publicar els 'Relats i Textos per res', en la seva versió original en francès, Samuel Beckett ja havia sorprès al món amb l'originalitat i l'enginy de 'Esperant a Godot' (estrenada en 1953). La producció de noves obres de teatre, totes elles de gran importància existencial, faria que en les següents dècades l'autor irlandès es convertís en el dramaturg més influent del segle XX. No obstant això, la seva obra narrativa no és en absolut menyspreable i, en l'opinió de molts crítics, la profunditat aconseguida en les seves novel·les i relats és molt superior a l'aconseguit en teatre. Els 'Relats' de Samuel Beckett, per exemple, mostren a un Beckett en plena maduresa creativa, presentant amb tota cruesa a un tipus de personatge característic del seu univers literari: un ésser desemparat que passeja per escenaris inhòspits i les peripècies dels quals reflecteixen, parcialment, les penalitats sofertes per l'autor durant la Segona Guerra Mundial. Els 'Textos per res', per la seva banda, consten de 13 fragments en els quals Beckett despulla a la literatura de tot artifici i s'aproxima, en una recerca obsessiva, com cap escriptor havia fet abans, al que jeu darrere de les paraules, ja sigui la veritat o el buit. Va ser el propi Beckett el que va traduir a l'anglès totes les seccions que conformen el llibre fins que es va publicar en aquesta llengua en 1967. Aquesta és la versió que ha estat traduïda per primera vegada al castellà per José Francisco Fernández per JPM edicions.