Enfrontat al silenci i als seus fantasmes, Strindberg va construir una obra intensa de principi a fi, traçada pels símptomes de les seves persecucions, per la introspecció i l'autoanàlisi. El seu recurs va consistir a narrar dies de furiosa intimitat mitjançant una prosa clara i directa que convoca al lector com a testimoni del grandiós ocàs d'un home. Aquesta obra, influenciada pel pensament de Nietzsche i Schopenhauer, constitueix l'antítesi literària del seu febril Inferno, a diferència d'aquesta, Solament és un text marcat per l'assossec i el ritme de les estacions....