En els anys d'entreguerres, un transatlàntic, el Virginian, recorria les rutes entre Europa i Amèrica, amb la seva càrrega de milionaris, de turistes, d'emigrants... En el Virginian tocava cada nit un pianista extraordinari, anomenat Novecento, amb una tècnica meravellosa, capaç d'arrencar notes màgiques, inaudites. Es parlava del seu inusitat duel pianístico res menys que amb Jelly Roll Morton, l'inventor del jazz... Es deia que el malenconiós pianista havia nascut en el vaixell, del que mai hauria descendit. Es deia que ningú sabia la raó. Un monòleg teatral, portat al cinema en 1998 per Giuseppe Tornatore amb el títol La llegenda del pianista en l'oceà, del que AlessandroBaricco va afirmar: «Més que un text teatral, ho considero una novel·la curta o un relat llarg, sorgit després del deixant d'Oceà mar, com si en aquesta novel·la no hagués pogut explicar totes les històries que volia.»