Enfront de la tradició historiogràfica que presentava l'evolució del pensament com alguna cosa desgajado del llenguatge en què es forma i de la societat que ho alimenta, les modernes disciplines filosòfiques han reaccionat intentant demostrar que el pensament filosòfic es desplaça, progressivament, cap al camp del llenguatge, i és possible que en el moment de màxima saturació vegem amb claredat que, fora de l'estructura lingüística, no queda ja gens que puguem cridar, coherentment, «problema filosòfic». Resulta, per això, de particular interès aquest llibre, ja convertit en un clàssic, del professor Emilio Lledó, que a través de la lògica, l'analítica o la semàntica moderna cerca una obertura per connectar amb el que és el fonament de tota significació i de tot llenguatge: la relació entre home i món, entre individu i societat.