Gray assembla la llibertat humana a la llibertat de les marionetes. En el nostre cas, el titellaire habita ocult en la nostra pròpia consciència, i els fils vénen daus per la nostra història i idees, però gens implica que puguem evadir-nos dels límits que constriñen i determinen els nostres actes al món. John Gray observa que l'anhel segueix sent alliberar d'una vegada per sempre a l'ésser humà dels seus lligams, per donar començament a una nova era de llibertat humana i de plenitud. En canvi, en una magistral volta de rosca, John Gray argumenta amb lucidesa gairebé el contrari: just aquí on creiem alliberar-nos de les cadenes que ens lliguen, els éssers humans ens revelem com a simples marionetes incapaces d'admetre les fronteres a les quals irremeiablement ens constriñe la nostra condició.