«Algú m'ha dit que no em corresponen veritables vés-les en aquest enterrament, però jo em dic que almenys velitas em toquen. Les veles que arrossego preses des de la sang. Les que estic cremant en tornar per escrit a Palestina quan s'encén el terrible bombardeig de Gaza.» Lina Meruane «Vostè no coneix la seva terra?», li pregunten a Lina Meruane en un dels centenars de taxis que circulen pel seu barri de Nova York. El taxista, d'origen palestí, aviat emprèn una campanya sobre la conveniència del retorn a la terra dels seus ancestres. Serà el primer emissari en una sèrie de successos que portaran a l'escriptora a realitzar dos viatges per «salvar de l'extinció un origen compartit». Si el primer viatge -la esplendente incursió genealògica de «Tornar-se Palestina»- narra la difícil tornada als territoris ocupats, el segon -«Tornar-nos uns altres»- és un sagaz i delicat retorn reflexiu en el qual Meruane aborda, intensa i de vegades polèmicament, els escrits i les paraules amb les quals intel·lectuals com Edward Said, Amos Oz, David Grossman, Susan Sontag o Mario Vargas Llosa han expressat la seva visió sobre un conflicte que no sembla tenir fi. «Algú m'ha dit que no em corresponen veritables vés-les en aquest enterrament», declara l'autora, «però jo em dic que almenys velitas em toquen. Les veles que arrossego preses des de la sang. Les que estic cremant en tornar per escrit a Palestina quan s'encén el terrible bombardeig de Gaza». Així es planteja Lina Meruane en aquest llibre que germana la crònica personal i l'assaig literari i que resulta extraordinari no solament pel seu valerós trassumpte autobiogràfic, sinó, sobretot, per la seva prosa plena de finezas i de troballes. La crítica ha dit... «Aquest llibre que en rigor són dos, un de crònica i un altre d'assaig, porta com a títol una sort de declaració de guerra, de principis, o un advertiment: Tornar-se Palestina. És a dir, tornar-se sospitosa, terrorista, radical, fosca... Perillosa!» Faride Zerán «Tornar-se Palestina és una crònica personal, i en comptes d'escollir el camí de la metàfora, usa el rigor del testimoniatge que li permet aportar al lliuro honestedat, una espècie de transparència i sinceritat de Meruane com a ésser humà, una crònica íntima, personal.» Nit Bengoetxea «Alguna vegada ens van dir que tota escriptura era un intent per conèixer-se a un mateix. En aquest sentit, tota escriptura és un tornar a un, un tractar de tornar a un. Tornar-se Palestina és, en part, un dibuix i una escriptura d'aquest trajecte, però és, també, molt més: és una aposta pel trajecte, per creure que el que importa no és mai arribar sinó el camí. Perquè en això se'ns va la vida. I això no és poc.» Daniel Noemi