Una fita fonamental en l'obra de Kafka. Es va tractar del seu primer llibre publicat. Va aparèixer a finalitats de 1912. La seva publicació es va deure sobretot als esforços de Max Brod (íntim amic de Kafka, qui a més publiqués gran part de l'obra de l'escriptor de forma pòstuma, desobeint l'última petició de Kafka, qui va ordenar que tots els seus papers i quaderns anessin cremats). Brod va haver de persuadir tant a l'editor com al propi Kafka, qui no obstant això, quan finalment va accedir al fet que es publiqués aquesta selecció dels seus contes, es va acurar que el volum quedés impecable. Les breus miniatures narratives que componen el llibre van ser acuradament organitzades pel seu autor, qui fins i tot es va preocupar de l'ordre de les mateixes dins del volum. Es tracta d'un llibre fet de miniatures, com les definís el prologuista i traductor Oscar Caeiro. Com a tals han de ser llegides. Els temes que les componen són quotidians i comuns, relaten escenes de la vida a la ciutat, algunes des del punt de vista d'un malenconiós observador (per exemple, «Nens en la carretera», que obre Contemplació), unes altres descriuen accions («El passeig sobtat»), algunes relaten en primera persona la vida d'un personatge urbà («El comerciant») i finalment hi ha algunes peces que poden caracteritzar-se com a íntimes reflexions poètiques («Els arbres»). El llibre es tanca amb la peça més extensa, «Ser desgraciat», que ja aconsegueix l'extensió d'un conte. La poesia envaeix el volum. Kafka transmet amb les seves paraules imatges properes a la pintura o a la fotografia, i aconsegueix arribar al lector malgrat la distància temporal que d'ell ens separa, i que el seu paisatge urbà ja no sigui, ni remotament, el nostre. La poesia es fa prosa en Kafka, i la paraula es fa imatge, fantasma, pensament i sospir. Bellíssim i atípic llibre de l'escriptor txec.