Nombre Zero, l'última novella·la d'Umberto Ressò, ens descobreix la cara fosca del periodisme i com la nostra realitat està en mans dels qui construeixen els notícies. «Els perdedors i els autodidactes, sempre tenen coneixements més vasts que els guanyadors. Si vols guanyar has de saber una sola cusi i no perdre temps amb els altres: el plaer de l'erudició està reservat als perdedors.» Amb aquestes credencials es'ns presenta en Colonna, el protagonista de Nombre Zero, que a l'abril del 1992, als cinquanta anys, rep una estranya proposta d'un tal Simei: és convertirà en el cap de redacció de Demà, un diari que s'avança als esdeveniments a còpia de suposicions i molta imaginació, sense tenir gaire en compte el límit que separa la veritat de la mentida i de passada fent xantatge als altes esferes del poder. L'home, que fins en aquest moment ha malviscut fent de documentalista i que, en paraules de la seva exdona, és un perdedor compulsiu, accepta el repte a canvi d'una quantitat considerable de diners, i comença l'aventura. Reunits en un despatx confortable, en Colonna i altres sis col·lleguis preparin el que serà el Nombre Zero, l'edició anticipada del nou diari, i per això indaguin en arxius que parlen dels secrets ocults de la CIA, del Vaticà i de la vida de Mussolini. Tot sembla anar sobre rodes fins que un cadàver estès en un carreró de Milà i un amor discret canvien el destí del nostre heroi i la manera com nosaltres, lectors, mirarem la realitat, o el que en quedi. La crítica ha dit... «Umberto Ressò ha escrit una novella·la que és el manual de comunicació del nostre temps.» Roberto Saviano «A Nombre Zero, Umberto Ressò escriu una paròdia ferotge sobre el periodisme i la política.» Jesús Ceberio, Babelia «Ressò ha alliberat la seva vena més irreverent i esbojarrada i ha escrit una novella·la enlluernadora que ens mostra els entranyes dels taulells, amb els seves xafarderies i informacions infundades.» Rafael Narbona, El Cultura d'El Mundo