Julia és historiadora, i des de fa anys participa cada fi de mes en una tertúlia amb tres vells amics. Es decideix a comentar-los el seu últim treball, un llibre on reflexiona sobre l'art i la violin cia a través de biografies com la de Goya, amb el seu desterrament i mort a Bordeus. Immersa en les seves investigacions, la commociona una troballa: les memòries d'un fosc poeta i professor represaliado després de la guerra civil espanyola, en les pàgines de la qual es reflecteixen els mateixos temes del llibre que està escrivint. A través de tota la novel·la s'entrellacen tres veus narradores: la que ens relata aquestes tertúlies, la dels records d'aquest poeta oblidat i la del llibre que Julia va escrivint. Entre els nusos i interseccions d'aquestes tres veus, el lector tal vegada trobi algunes respostes a aquestes preguntes obertes. La configuració del far i la nit, com un sistema de caixes xineses o nines russes, de relats dins de relats, recorda que el mirall de Stendhal ha ce much as dècades que es va trencar en trossos i ens va deixar només fragments; recorda també que ja Unamuno i Menéndez i Pelayo van defensar la novel·la com a espai per al pensament i la poesia, més enllà de l'adotzenada successió d'esdeveniments que postula un tradicionalisme encara vigent.