En l'estiu de 1923, durant una estada a la vora del Bàltic, Franz Kafka, malalt de tuberculosi i conegut com a escriptor només per uns pocs iniciats, coincideix amb la cuinera Daura Diamant, una jove de vint-i-cinc anys. En el transcurs de poques setmanes, Kafka farà el que mai hauria imaginat: decideix anar-se a viure amb una dona i compartir-ho tot amb ella. En un Berlín immers en la hiperinflación de la República de Weimar, s'atreveix a gaudir d'una vida en comú amb Daura. No importen els preus, que augmenten cada dia, tampoc les successives mudances ni el recel dels seus pares: fins a la seva mort, al juny de 1924, i a excepció d'uns dies, Franz Kafka i Daura Diamant ja no se separaran.