Com Sòcrates, el professor Lledó torna una vegada i una altra als mateixos temes. I, no obstant això, com en els col·loquis socràtics, de seguida es percep una perspectiva diferent, una aproximació nova i una major exigència de coneixement. A les pàgines d'aquest llibre, Emilio Lledó realitza, a partir del Fedro de Plató, una meditació sobre la funció de l'escriptura, el paper de la memòria en la constitució de la persona, la configuració de la consciència en la lectura dels grans textos i la llibertat de exprexión. Que és, és clar, una reflexió sobre els components de la nostra intimitat, sobre la felicitat, l'amistat, el temps, sobre la veu escrita que ens parla des del passat i sobre aquest jo solcat implacablement pel temps, perquè estem fets de temps, de memòria i de lectures.