Durant els seus anys de bibliotecària, Carla ha somiat sovint en la seva futura existència com a pensionista: passarà per fi a exercir com a lectora, dedicant -com sempre ha desitjat- llargues hores a aquesta activitat, còmodament apoltronada en la seva butaca i sense que ningú la molesti. Finalment veu arribat aquest moment quan, en complir els seixanta anys, abandona el seu lloc a la biblioteca municipal i es jubila. Amb algun dels seus companys de treball segueix mantenint un contacte esporàdic, però tot canviarà després de rebre una invitació que tindrà per a ella importants conseqüències. En el transcurs d'un «desdejuni de forquilla», Wolfram, un antic col·lega de la biblioteca, vidu sense descendència i malalt terminal de càncer, li planteja una insòlita oferta que no deixa de resultar bastant temptadora: si Carla accedeix a ocupar-se de l'enterrament i que en la seva làpida figuri una inscripció, heretarà una quarta part del seu patrimoni. Si a més es compromet a cuidar d'ell fins al moment de la seva mort, li correspondran la meitat dels seus béns. No obstant això, no acaba aquí la seva atrevida proposta: si ella li "liquida" d'acord amb els seus desitjos quan Wolfram ho sol·liciti heretarà tota la seva fortuna, inclosa una mansió de tres plantes en Weinheim... Això acabarà definitivament amb la tranquil·litat que tant anhelava la bibliotecària retirada.