«No veia gens sota l'aigua, encara que obrís els ulls: una barrera viscosa, negra, freda, que per l'afany de fugir em semblava una sopa d'oli en la qual els meus braços i les meves cames em feien avançar molt a poc a poc, així els mogués amb totes les meves forces.» Aquesta novel·la gira entorn de l'Oculta, una finca amagada a les muntanyes de Colòmbia. Pilar, Eva i Antonio Ángel són els últims hereus d'aquesta terra que ha sobreviscut a diverses generacions de la família. En ella han passat els moments més feliços de la seva vida, però han hagut d'enfrontar-se també al setge de la violència i el terror, al desassossec i a la fugida. A partir de les veus dels tres germans, del recompte dels seus amors, pors, desitjos i esperances, i amb un enlluernador paisatge com a teló de fons, Héctor Abad Faciolince il·lumina en L'Oculta les vicissituds d'una família i d'un poble, així com el moment en què és a punt de perdre's el paradís sobre el qual van construir les seves realitats i els seus somnis. Una mirada íntima i transgressora a una societat puixant i tradicionalista, que confirma a Héctor Abad com un dels grans escriptors de la literatura llatinoamericana actual. La crítica ha dit... «Héctor Abad Faciolince maneja la matèria autobiogràfica en aquest sentit lax, però ple de debò, que ja va convertir L'oblit que serem en un text excel·lent. [...] No comparteixo certs aspectes ideològics de l'Oculta, però per admiració literària, la hi recomano vivament.» Marta Sanz, Babelia «[...] perquè està ben escrita, perquè està ben explicada, perquè els personatges traslucen vida, entranya humana, cotidianeidad autèntica i perquè l'escriptor és capaç d'abastar més d'un segle de vida colombiana sense fer història, sociologia o periodisme: solament dibuixant la cara i la creu d'un país incapaç de ser una nació apta per conviure.» Luis Alonso Girgado, Diari de Bergantiños