«Des de fa unes dècades -escriu Julián Casanova- societat, economia i cultura han captivat l'atenció dels historiadors», reemplaçant la seva vella dedicació exclusiva a l'estudi de la política, identificada amb les accions i les aspiracions dels grups dirigents. D'aquestes tres possibilitats alternatives la història social és, sens dubte, la que desperta en aquests moments un major interès entre nosaltres; però tal vegada sigui també la que requereix un major esforç de clarificació. En 2003, en reeditar aquest llibre, que va tenir un gran acolliment per part dels joves estudiosos i investigadors, el professor Casanova va afegir un nou capítol, «El secà espanyol revisitado», en el qual estudia les influències que van orientar durant els anys noranta la investigació dels historiadors espanyols i repassa els canvis que s'han produït en la forma d'abordar la història social i les repercussions que ha tingut la irrupció del postmodernismo, amb els seus debats sobre l'objectivitat, la veritat i la narració.