La bogeria i l'horror han obsessionat la meva vida, escriu l'autor. Els llibres que he escrit no parlen d'una altra cosa. Després de l'adversari, ja no aguantava més. Vaig voler escapar. Vaig creure que escapava estimant a una dona i realitzant una investigació. La investigació va ser sobre el meu avi patern, que després d'una vida tràgica va desaparèixer en la tardor de 1944 i, molt probablement, va ser executat per actes de col·laboració amb els alemanys. És el secret de la meva mare, el fantasma que turmenta a la nostra família. Per exorcitzar-ho vaig seguir camins azarosos, que em van portar fins a una petita ciutat perduda de la província russa, on vaig romandre llarg temps a l'aguait, a l'espera que ocorregués alguna cosa. I va ocórreŕ: un crim atroç. La bogeria i l'horror tornaven a donar-me abast. Em van aconseguir, al mateix temps, en la meva vida amorosa. Vaig escriure per a la dona que estimava un relat eròtic que havia d'irrompre en la realitat, i la realitat desbarató els meus plans. Ens precipitó a un malson que s'assemblava als meus pitjors llibres i devastó la nostra vida i el nostre amor. De tot això parlem aquí: de situacions que elaborem per dominar la realitat i de la forma terrible en què ella les assumeix per respondre'ns. «Una porta oberta a la ment embullada de l'ésser humà, a les obsessions d'un escriptor que es descobreix a través de cartes, de testimoniatges, de confessions apassionants sobre si mateix» (Jacinta Cremades, El Cultural). «Una vegada més, ha escrit un llibre hipnòtic, impredictible, magnífic» (Álex Vicente, Go). «Un llibre sincer -ara que és tan difícil trobar-los-, atrevit, valent, brutal, el striptease d'un escriptor que desvetlla un món desprotegit, terriblement fràgil» (Juan Manuel Villalobos, Lletres Lliures). «La intenció de Carrère és tractar d'esbrinar el màxim possible sobre si mateix. A les seves pàgines es barregen una història dolorosa que és la seva amb l'acte mateix de rememorar-la o descobrir-la» (P. Vell, Públic).