Convençut que para algú amb les seves aspiracions literàries podia convenir viure al país de Franz Kafka i de Milan Kundera, el jove Eugen Salmann accepta la proposta que li fan d'anar-se a l'est europeu. Ni des de lluny sospita aquest aprenent d'escriptor que a Praga no aconseguirà ni obrir una nova filial per a la seva empresa ni escriure una sola línia. Més encara: com si fos un personatge de Kafka, més que escriure una novel·la... es troba vivint dins d'una! Les ficcions es fan realitat i es tornen perilloses. Enmig del seu turmentat i ridícul sofriment, Eugen es deixa seduir per dones madures mentre persegueix infructuosament a les jovenetes, aquesta vegada com si fos un dels més còmics personatges de Kundera. Rodamón en una ciutat que no és la seva, coneix a una estranya comunitat presidida per un mestre genial i a una bibliotecària d'aspecte angèlic que, discreta i màgicament, li ajuda a comprendre i a conviure amb les grans preguntes de l'existència. Contra la joventut? Sí, perquè a aquesta edat un només és el pensament que ocupa la ment i el cor: la possessió amorosa. Contra la joventut perquè els ideals es disparen en aquesta edat fins a cotes lejanísimas i grotesques. Contra la joventut perquè la inexperiencia sembra, necessàriament, devastació. I contra la joventut, en fi, perquè cap jove és encara ell mateix, sinó només qui li agradaria ser. No, definitivament no és un honor ser jove. La joventut: aquesta etapa d'assajos i d'errors. Amb ironia i compassió, Pablo d'Ors ha escrit una novel·la sobre el jove que tots som o hem estat, un llibre que és mirall i finestra al mateix temps i que, com Kafka desitjava per als seus textos, ens desperta com un cop de puny en la cara. Una poètica narrativa sobre l'erotisme i el misticisme. Una obra sobre l'a prop que està el que busquem lluny, sobre el verí de la solitud i la necessitat de la impostura, sobre aquest punt de la vida, tan demoledor com a constructiu, en el qual el retorn ja no és possible.