La paternitat va deixar fa temps de ser un acte fortuït. Abans s'aprenia amb el dia a dia, amb l'experiència i es tirava endavant com bonament es podia. Avui no. Avui ser pares és una decisió presa a consciència, planificada al detall, que requereix de formació continuada i que ha d'exercir-se amb responsabilitat, pressió constant i por al fracàs. La paternitat s'ha professionalitzat.I això justament és el que aquest llibre ve a desmentir. Gregorio Luri advoca per tornar al sentit comú, per posar en valor la saviesa pràctica de les famílies. Es tracta d'aprendre dels nostres encerts i dels nostres fracassos i, sobretot, a tenir la seguretat que passi el que passi, gens hi ha més important que l'amor mutuo.en definitiva, un llibre que evita aconsellar i aleccionar i que amb bon humor i un punt d'ironia pretén convidar a la reflexió sobre l'art de l'educació, des dels petits hàbits fins als principis morals. Es tracta d'aprendre a preocupar-se menys per poder educar millor.