Perejaume ha elaborat un projecte específic per al Museu Nacional d’Art de Catalunya, al voltant dels connexions entre la tradició artística i l’avantguarda en l’art català. Realitzat a partir d´obris, algunes d’anònimes, i d’altres de Joan Amades, Antoni Maria Alcover, Ramon Amadeu, Lluís Bonifàs, Joan Brossa, Juan Caram uel, Josep Menges i Solà, Joan Coromines, Salvador Dalí, Lluís Domènech i Muntaner, Apel.els Fenosa, J. V. Foix, Eduard Fontserè, Marià Fortuny, Josep Maria Jujol, Frederic Macau, Marià Manent, Ramon Martí Alsina, Cèsar Martinell, Joaquim Mir, Joan Miró, Pablo Palazuelo, Pablo Picasso, Josep Real Homs, Francesc Santacruz, Antoni Tàpies, Josefa Tolrà, Francesc Tramulles, el Vistaire de Sant Jeroni, Jacint Verdaguer i Bernat Vila, aquest treball proposa una mirada transversal sobre la creació artística catalana i la idea d´un possible fil conductor invisible que la faci recognoscible al llarg dels segles. En paraules del propi Perejaume, una exposició «d’aparellaments d’obris que desvetllen un sota camp persistent i discret. Amb una especial atenció cap als formis ovalades, d’origen tubular, bulbós, astronòmic o corporal»