Molts identifiquen a Gloria Swanson (1899-1983) amb el paper que va interpretar en El crepuscle dels déus, on encarnava a una trasnuitada glòria de cinema mut. Gens més lluny de la nostàlgica Norma Desmond que l'actriu que li va donar vida en la pantalla. Amb prou feines amb quinze anys Swanson va entrar al món del cinema i no va trigar a convertir-se en un estel, una veritable icona que aixecava passions i donava guanys milionaris als productors. Perfeccionista i amant dels reptes, va aconseguir franquejar la difícil transició al cinema sonor que es va cobrar tantes baixes entre els actors del seu temps, però el seu talent i la seva creativitat li van permetre brillar, així mateix, en el teatre. També va ser una autèntica pionera en facetes més sorprenents, com el disseny de roba femenina, la medicina natural o l'alimentació macrobiótica. El glamur dels seus primers anys no es va extingir mai; qui treballés amb Sennet i Chaplin, amb DeMille i Von Stroheim, dècades més tard seguia trencant quotes d'audiència en els xous televisius, apareixia en Aeroport 75 o acudia a les festes de Studio 54 amb Andy Warhol. Dona apassionada i vital, amb llums i ombres en el plànol mes íntim, ningú com ella per posar en llavis de Norma Desmond la frase: «Jo segueixo sent gran; és el cinema el que s'ha quedat petit.»