L'obra de Vinyoli és un clar exponent de l'aliança entre la poesia entesa com a «cant» (en la línia del seu mestre Carles Riba) i com a aproximació a la realitat més propera i quotidiana, allò que ens acompanya o succeeix diàriament. Un acostament que ja es va plasmar en el seu llibre Realitats però que cobra forma definitiva en Tot és ara i res (1970). El malestar existencial, la rememoració de geografies passades i els grans temes com l'amor, la mort i la vida s'entreteixeixen en versos irònics, prosaicos i trencats per uns encavalcaments que situen al lector davant la veritat de l'existència. Aquesta traducció no aspira sinó a afegir una baula més a l'estudi de l'obra d'un home que només va voler ser «un home [més'> entre molts».