Aquesta antologia de textos se situa dins del conjunt de l'obra de D. Miguel en el que denominem «assajos» i està articulada entorn de la síntesi assolida per Unamuno sobre la seva concepció de l'home i de Déu des del principi del segle xx (1900) fins a la seva mort (1936). L'esforç desplegat per Unamuno en aquests 36 anys està «essencialment» articulat entorn de dos temes; de manera que Unamuno podria dir el mateix que va dir Sant Agustín en els seus Soliloquios: Deus et anima scire cupio: «l'única cosa que desitjo conèixer és a Déu i a l'ànima». Déu i la seva antropologia de l'home concret són els dos temes «essencials» que ens permeten parlar del «Unamuno essencial». Aquesta és la idea que ens ha portat a configurar aquesta «antologia de textos», en la qual pensem està contingut el nucli de la filosofia de Unamuno.