En el seu últim llibre, Greil Marcus, potser el crític cultural més influent de tots els temps, compon el que probablement sigui el seu assaig més apassionat i intens. Defugint la història oficial -l'enciclopèdica, la del Saló de la Fama del Rock, la dels grans èxits-, Marcus reviu deu cançons fonamentals que, per la seva influència i per com han ressonat al llarg de les dècades, han suposat una fita de la música popular. Assajant breus biografies dels autors de les cançons o les d'aquells que els van posar veu, deixant que els sons evoquin i convoquin el ressò que les cançons originals propulsaron, Marcus, a manera de caixa de ressonància, tracta de capturar l'essència mateixa de la cançó pop: la seva qualitat perdurable i alhora fugaç. «Shake Some Action» de The Flamin' Groovies, «Transmission» de Joy Division, «In the Still of the Nite» de Fred Parris i The Five Satins, després represa per The Slades; «All I Could Do Was Cry» de Etta James i, dècades després, cantada per Beyoncé; «Crying, Waiting, Hoping» de Buddy Holly, «Money (That's What I Want)» de Barrett Strong, reinventada pels Beatles; «Money Changes Everything» de The Brains, anys després reformulada per Cyndi Lauper; «This Magic Moment», escrita per Doc Pomus i Mort Shuman i immortalitzada per Ben I. King i The Drifters; l'experimental «Guitar Drag» de Christian Marclay, «To Know Him Is to Love Him» de Phil Spector, que Amy Winehouse va fer seva gairebé cinquanta anys després, configuren la particular història del rock de Greil Marcus que, amb el seu estil vibrant, proper a la «spontaneous prose» beatnik, dóna una nova lliçó de literatura musical i demostra per què la música popular té una importància cabdal en la nostra cultura.