Escrivia Luigi Santucci, en 1951, al capdavant de la seva col·lecció de contes "El zio prete", del fascinant que resultava per a un escriptor la figura d'un home ---el sacerdot--- que en un moment de la seva existència decideix triar una manera de vida radicalment oposat al comú dels mortals: el fet constitueix una de les poques coses «veritablement estranyes, autènticament interessants», en aquesta «era de l'home comú». I els nombrosos exemples del sacerdot com a personatge en la literatura contemporània ratifiquen aquesta opinió. En conseqüència, aquest volum no adopta una posició ideològica, social, ni tan sols religiosa: es tracta d'un conjunt d'estudis en què s'ha analitzat, filológicamente, la figura d'aquest personatge dins d'unes estructures literàries molt diverses, que poden, o no, adscriure's a unes determinades corrents de pensament. Corrents que, només per contextualitzar al personatge, han estat, en general, objecte de la nostra anàlisi. La dimensió no filològica que el lector pugui trobar en els textos, derivarà únicament de la seva reflexió particular davant l'exemple d'aquestes històries fictícies. María del Pilar Colom Vázquez