Amb L'hora de l'estel Clarice Lispector va posar el punt final a una gran carrera que va constituir un dels moments més alts de la literatura brasilera moderna. Aquesta és «la història d'una innocència ferida, d'una misèria anònima», una breu i intensa visió de l'absurd que suposa una existència anodina, una rutina buida tant de pensaments com d'afectes, com la de Macabea, la insignificant i escuálida jove del Nord-est permanentment anonadada, una noia que «no sabia que ella era el que era» i que per això «no se sentia infeliç». A les pàgines de l'hora de l'estel apareix amb tota la seva força el personalísimo estil de Clarice Lispector: la seva peculiar forma de transformar les paraules en imatges vigoroses i pures s'uneix aquí a una complexa estructura formal.