Una conversa amb Patrick és una autèntica lliçó de vida, d'aquelles que difícilment podem oferir en l'acomodada societat europea. En el seu to de veu, en la seva mirada, aquest home, que es defineix amb modèstia com «un pescador», té la serenitat del mar i la profunditat del que ha après dels naufragis, de molts naufragis, de vegades en el mar i, de vegades, en terra ferma. Com si fos el Roy Batty de Blade Runner, Patrick ha vist coses que vosaltres no creuríeu i les explica amb naturalitat, sense superioritat. No jutja als quals s'embarquen en les piraguas, ni als quals ho fan ni als quals tornen només per mostrar les seves «riqueses », ni als quals s'obliden de la família quan toca compartir, ni als quals menyspreen als clandestins... No jutja, perquè té molt clar que «cadascun ha de fer la seva elecció». Patrick només explica el que ha vist i el que coneix, perquè malgrat ser encara un jove es comporta com un savi que no dóna lliçons. Només parla perquè cadascun aprengui el que consideri oportú. És impossible no estremir-se quan Patrick diu que està orgullós d'haver estat clandestí i és impossible que la seva naturalitat i la seva força no t'atrapin i et portin a demanar-li que continuï explicant, que continuï parlant. De seguida, com t'ocorreria amb un savi, només vols que t'expliqui tot el que sap.