Manuel García (Huéscar, Granada, 1966) estima els llibres, als quals es dedica en gairebé totes les seves facetes possibles: lector, escriptor, encuadernador, editor. Es va llicenciar en Filologia Hispànica i exerceix de professor de Llengua i Literatura Castellanes en instituts d'Andalusia. Com a poeta ha publicat fins al moment Deixants (1995), Sabor a ombres (1999), Cronologia del mal (2002), La mirada d'Ulisses (2006), Poemes per a gossos (2008), Manuel de seny (2008) i De bars i de tombes (poesia Hiperión 616, 2011). Ha versionado en romanços castellans i cobles respectivament l'Epitafi (2009 i 2012) i els Divuit cantessis de la pàtria amarga (2012) de Yannis Ritsos. Ha reescrit en castellà els rars poemes francesos d'Ángel Ganivet (2012). Ha col·laborat amb Alqhai & Alqhai versionando en metres castellans poemes del Renaixement italià com Il Combattimento de Tasso i ha escrit lletres per a aquesta discogràfica. Com a crític literari és responsable (juntament amb A. Martínez) de l'edició i el pròleg del rar llibre de Joaquín Romero Murube Set romanços (2004). També ha escrit els pròlegs de Platero i jo (actual edició de les Obres Completes de J.R.J., 2008) o de la Polixena de l'Abat Marchena (2008). Fa labors d'editor en Point de Lunettes, i ha traduït del francès el llibre de Octavio Uzanne L'enquadernació moderna, artística i capritxosa (2013).