Un retrat gairebé documental de les conseqüències socials de la Guerra Civil russa. Entroncat en la gran tradició narrativa russa i hereu natural de Gógol, Bulgákov narra la tràgica disgregació de la família Turbín en la guerra civil. Els germans Turbín, intel·lectuals monàrquics de Kíev, assisteixen incrédulos a les conseqüències de la caiguda del tsar. En un dels hiverns més crus del conflicte, iniciat amb una revolució que avorreixen, i sota la despietada ocupació alemanya, Alexéi, Elena i Nikolái tracten de sublimar la seva desesperació creant un fresc èpic. La guàrdia blanca, novel·la de traços autobiogràfics, té un caràcter gairebé documental. Va ser concebuda com a part d'una trilogia inacabada que donava constància de la ferocitat de la revolució i la guerra, i que va ser prohibida pel règim estalinista. Ressenya:
«Un dels més grans escriptors del segle XX.»
A.S. Byatt