Romanç de llops, la més aconseguida de les Comèdies Bàrbares, continua els tres fils argumentals iniciats en les obres anteriors, concentrats aquí en un només: la transformació de Don Joan Manuel Montenegro, que passa de l'excés i la bogeria del seu violent viure a una nova consciència de si mateix, redimit per un sentiment de culpa que apaga la seva supèrbia. Ja la primera escena, amb l'aparició fantasmal de la Santa Compaña, que passa com una boira sobre els maizales, preludia la caiguda de Montenegro, el caràcter cerimonial i el contingut tràgic de la Comèdia. Valle-Inclán es nodreix d'imatges sonores i visuals per potenciar el sentiment de solitud, angoixa i mort que inunda l'obra. El vent, la pluja, la nit, la llum elèctrica del raig, el mar i un complet bestiari de simbologia animal emboliquen al lector en una atmosfera que la seva sacralidad ens projecta cap a l'eterna incognita de la destinació humana.