Publicada en 1970, «La Calera» evidencia la plena maduresa de l'inconfusible estil narratiu de Thomas Bernhard (1931-1989), caracteritzat per la cadència narrativa, el ritme de la frase i la repetició constant. Centrat en els problemes de la solitud, la incomunicació, l'autodestrucció i el fracàs, aquest relat cruel de cinc anys de enclaustramiento en un «presidi de treball voluntari» del protagonista, Konrad, que culminen amb l'assassinat de la seva esposa paralítica, es teixeix al voltant de l'angoixa d'una relació asfixiant en un entorn amenaçador, de la ritualización de les conductes, de la força d'una lògica que condueix al irracionalismo i de l'extrema lucidesa d'una ment a la vora de la bogeria.