L'estació del sol Violentes i sensuals, les històries de l'estació del sol componen un retrat dels adolescents japonesos en els anys cinquanta, immortalitzats en el seu afany de rebel·lió inconscient contra els codis morals de l'antic Japó. És una joventut que no busca una moralitat moderna i real que reemplaci a l'antiga, sinó una antimoralidad feta de sexe indiscriminat, brutalitat i plaers momentanis; és la generació coneguda com la Tribu del Sol. Elogiada per Yukio Mishima, l'obra es va alçar en 1955 amb el Premi Agutagawa, el guardó literari més prestigiós de Japó. El llibre es va convertir en un best-seller, al que van seguir dues adaptacions a la gran pantalla que van consagrar als seus protagonistes com a ídols adolescents. L'obra de Ishihara, sorgida de les cendres de la guerra, és una radiografia del boom posbélico que adona de la inevitable caiguda dels valors tradicionals i de l'auge del materialisme en un món cada vegada més accelerat. Shintaro Ishihara neix en 1932 en Summa-ku, Kobe, i en 1952 inicia els seus estudis a la Universitat Hitotsubashi, on es gradua en 1956. Amb prou feines dos mesos abans de la graduació, Ishihara guanya el Premi Akutagawa amb L'estació del sol, l'adaptació del qual al cinema va suposar el debut del seu germà major Yujiro, que es convertiria en un dels actors més reconeguts de l'escena nipona. En 1968 inicia la seva carrera política, que culmina com a governador de Tòquio de 1999 a 2012, una labor que va exercir enmig de moltes polèmiques per les seves polítiques nacionalistes.