Les disputes, en molts casos sagnants, entre les diverses sectes cristianes sorgides arran de la Reforma, van provocar ja des de data primerenca una forta inquietud en el pensament europeu. John Locke (1632-1704), destacat representant de l'empirisme filosòfic, tampoc va poder sostreure's a la preocupació per aquest problema. En l'Assaig " sobre la tolerància " (1666) i, més tard, en la " Epistola de tolerantia " (1685) va propugnar la separació entre l'Església i l'Estat i l'acceptació de tot tipus d'opinió religiosa que no atemptés contra els principis fonamentals de la societat constituïda, dos principis que continuen tenint plena vigència en el pensament polític modern. Introducció i traducció de Carlos Mellizo