«Aquest llibre, esplèndidament il·lustrat, proporciona una documentació arqueològica que resulta molt difícil de trobar en un altre lloc.» Mircea Eliade, Història de les religions En aquesta obra de referència, convertida ja en clàssica, la professora Marija Gimbutas va reunir les fonts arqueològiques que li van permetre parlar d'una cultura matrifocal i probablement matrilineal, agrícola i sedentària, en la Vella Europa (7000-3500 a. C.), a l'àrea sud-est del continent, és a dir, en la cultura pre-indoeuropea, en clar contrast amb la cultura proto-indoeuropea, decididament patriarcal, pastoral, nòmada i guerrera, que es va imposar en tota Europa en el transcurs de tres ones d'infiltració des de l'estepa russa, entre els anys 4500 i 2500 a. C. L'estudi de les imatges mítiques, dels seus signes i símbols, mostra una persistència del culte a la deessa, posant-se de manifest la supremacia d'aspectes tals com el poder de generar vida i el de la fertilitat.