Aquest llibre, que tanca la trilogia de Primer Levi sobre els camps d'extermini, és una prova viva que només amb la paraula, només si  l'horror es vertebra, s'està en condicions de crear i enfortir la consciència crítica que exigeixen els temps. Els enfonsats i els salvats suposa l'última reflexió de l'autor sobre la seva experiència, una summa moral en la qual indaga en les qüestions més essencials: la llibertat, la vergonya, la responsabilitat, la complicitat, el compromís, l'oblit... I també un al·legat a favor de la pietat com a categoria bàsica de l'ètica humana.  Hi ha llibres que, com aquest, s'escriuen per poder seguir vivint. Primer Levi, que va procurar en els seus textos analitzar l'experiència de l'horror com un moment exemplar que permeti la comprensió de l'home i els seus límits, no ho va aconseguir, i es va suïcidar en 1987, poc després d'acabar-ho.