Els personatges d'aquestes històries no saben que se'ls observa. Una nena ensenya al seu pare a fer-se el dormit per escapar de les situacions sense sortida; una anciana que veu per primera vegada la televisió descobreix amb El Padrí la relació entre el temps i les llagostes; la conversa entre dos germans es converteix en una rebel·lió contra la vida que els va donar el seu pare; Sonia engoleix pots de llet condensada com a alleujament davant un present que la desborda... I és llavors quan arriba l'instant en què una mica de vital importància va a canviar per a ells, sense que encara siguin conscients del que succeeix. Qualsevol de nosaltres, d'haver estat observat en un moment de fràgil intensitat, podria habitar aquest llibre. Amb el seu característic humor i la seva finíssima elegància, i també amb una inesgotable tendresa, Pedro Zarraluki revela la inesperada capacitat d'unes vides que semblen haver tocat fons per ressorgir amb imaginació i recuperar la seva dignitat.