A l'octubre de 1915 Agustí Calvet «Gaziel», un aprenent de filòsof que s'havia convertit per casualitat en corresponsal de guerra, va emprendre un viatge des de París que culminaria a la ciutat sèrbia de Monastir. El seu propòsit era escriure un reportatge sobre la situació bèl·lica en el sud d'Europa. Grècia era en aquells dies un dels epicentres del conflicte, romania encara neutral, però la seva reacció davant les recentment estrenades hostilitats entre els seus dos veïns, Bulgària i Sèrbia, podria condicionar el desenvolupament de la guerra decisivament. Gaziel va allargar el viatge fins a Sèrbia i allí va contemplar, commogut i desolat, l'espectacle dantesco dels refugiats. Les cròniques de guerra de Gaziel van tenir gran repercussió i van marcar un punt i aparti en la història del reporterismo espanyol. Des d'un primer moment les va concebre més com a narracions que com a articles. Com sosté Jordi Amat en el pròleg, «Gaziel va escriure reportatges la factura dels quals tenia un aire inequívocament novelesco. Els lectors, més que informació sobre el conflicte bèl·lic, llegien una aventura per lliuraments basada en fets reals». Gaziel va reunir i va polir una mica més de la meitat de les seves col·laboracions bèl·liques amb La Vanguardia i les va publicar en diversos llibres. De tots ells el més impactant i assolit, segurament, és De París a Monastir. Publicat per primera vegada en 1917, considerat com un llibre fonamental del periodisme espanyol del segle XX. «La paraula ?periodista? és imprecisa per al vari contingut que tanca el cas de Gaziel: intel·lectual, assagista, politòleg? Gaziel és un burgès liberal que, posem per cas, seria republicà a França i monàrquic a Anglaterra.» Andrés Trapiello «No he trobat, en el camp periodístic, una obra globalment comparable a la qual va produir el director de La Vanguardia entre l'inici de la Primera Guerra Mundial i els prolegómenos de la Guerra Civil espanyola.» Xavier Pericay