Tony Webster i la seva colla van conèixer a Adrian en l'institut. Eren tres, com els mosqueters, i després quatre, quan se'ls va unir Adrian. Famolencs de sexe, de saber, de literatura, van travessar junts una desgarbada adolescència amb una permanent sequera de noies, intercanviant posis, acudits i xafarderies, humor i enginy. Potser Adrian fos una mica més seriós que els altres, i per descomptat el més intel·ligent, però els quatre es van prometre seguir sent amics per sempre. I així va ser en els primers temps d'universitat i les primeres núvies, fins que la vida de Adrian va donar una bolcada tràgica i tots, especialment Tony, van mirar cap a un altre costat, es van allunyar, van fer el possible per oblidar. Ara Tony viu solament en un pacífic i pròsper retir, després d'una vida opaca que poc té a veure amb la qual fantasiava en la seva joventut. Està divorciat des de fa anys, encara que manté una relació amistosa amb la seva exdona, i té una filla ja casada. I un dia rep una carta d'un advocat: Sarah Ford, la mare de Veronica, la seva primera núvia, li ha llegat cinc-centes lliures i un sobre amb un manuscrit. Li lliuren els diners i una carta de Sarah, on insinua que és una compensació pel maltractament, la humiliació que va sofrir en la seva primera visita a la família de Veronica. Però el manuscrit mai arriba. I Tony esbrina que són els diaris de Adrian, que ara estan en mans de Veronica i no pensa lliurar-los-hi. I aquests diaris, que el narrador està ansiós per aconseguir i el lector ansiós per llegir, són el fosc, enigmàtic cor d'una novel·la esplèndida, premiada amb el prestigiós Man Booker, i en la qual, com afirmava Tony en les seves discussions d'estudiant, «la Història són les mentides dels vencedors, però també les mentides amb que s'enganyen a si mateixos els vençuts». I la memòria no és més que una construcció canviant, versions que adaptem a allò en el que ens anem convertint.