Tres dones -Mia Bernoulli (1868-1963), Ruth Wenger (1897-1994) i Ninon Dolbin-Ausländer (1895-1966)- van compartir la vida del novel·lista, poeta i assagista Hermann Hesse. Totes van ser extraordinàries a la seva manera; en el cas de Mia Bernoulli, una avançada al seu temps que va haver d'abandonar la seva carrera com a fotògrafa per fer-se càrrec dels seus fills. No obstant això una d'elles ha passat a la història amb un perfil distorsionat gràcies als comentaris del propi autor; la tercera, que ho va sobreviure, es va encarregar d'editar amb gran rigor textos i correspondència del seu marit malgrat que la convivència no havia estat fàcil, i a la segona gairebé ni la hi esmenta en les seves biografies. I sobretot, les tres van exercir un paper crucial en l'obra de Hesse encara que ell no ho reconegués mai. Bärbel Reetz presenta un esplèndid triple retrat de dona amb artista; tres perfils molt diferents que coincideixen en un punt comú: la dedicació absoluta a un magnífic escriptor que, alhora, va anar un home centrat en si mateix, torturat per les seves malalties i conflictes psíquics i que sempre va situar la creació literària per davant de la família o la parella. Les dones de Hermann Hesse no només és un revelador estudi biogràfic, sinó també una interessant aproximació a l'etern dilema entre vida i art. Bärbel Reetz (1942) és novel·lista i biògrafa. Entre les seves obres destaquen Lenins Schwestern i Emmy Ball-Hennings. Leben im Vielleicht.