Daniel Gascón escriu des de l'entresòl un homenatge als seus avis, o bé, una novel·la sobre el temps i la memòria. «Durant els cinc anys que vaig passar en l'entresòl de Goya 88, el número de telèfon de la meva casa era el primer número de telèfon que havia après en la vida.» A la fi de 2006, Daniel Gascón es va anar a viure al pis dels seus avis, un entresòl en un eixample saragossà. Aquest llibre explica la història de la seva família a través d'aquesta casa: l'arribada a la ciutat d'una parella de jovençans des d'un poble de Terol, una sèrie de treballs que inclouen una bona dosi de picardia, la vida en un pis que acull a altres matrimonis i a parents de pas per la ciutat, el canvi gradual des d'una mentalitat tancada, rural i religiosa a una visió oberta, urbana i laica. Explica els primers mesos a Saragossa d'un objector de consciència aficionat a la poesia: el seu pare. Narra les seves pròpies estades en el pis en els anys vuitanta i noranta, entre un grapat de personatges inoblidables i aficionats a explicar històries. Entresòl és una autobiografia indirecta on Daniel Gascón descriu el que ha viscut i el que coneix a través de converses i documents familiars. A les seves pàgines hi ha una aproximació lateral a les últimes dècades de la història d'Espanya, i una reflexió íntima i emocionant sobre la memòria i el temps. Gascón ha escrit un llibre sobre les paraules i les llegendes de família que no renuncia a l'humor ni a la levitat, perquè, com va escriure Albert Camus, «després de tot, la millor manera de parlar del que s'estima és parlar a la lleugera».