"Als divuit anys era tan filòsof com el seré sempre. Un anarquista de cor, un esperit no gregario, un independent i un filibustero. Amistats sòlides, odis sòlids, menyspreu de tot el tebi, de tota componenda." Amb aquestes paraules es defineix Miller a si mateix, i és amb aquest esperit que es disposa a emprendre un llarg viatge per Estats Units i escriure un llibre, després d'haver viscut deu anys a París. L'Europa de 1939 ja no és aquell lloc idealitzat que havia escollit per instal·lar-se i desenvolupar la seva vocació literària. Estats Units, que recorre en un vell automòbil li sembla "magnífic", però "terrible" alhora perquè enlloc com aquí el divorci entre l'home i la naturalesa és tan flagrant. Deplora que els ideals democràtics de llibertat s'hagin esfumat; que l'home del Nord s'hagi convertit en un ésser àvid de diners; que les indústries explotin als seus treballadors i contaminin l'ambient; i que la cultura sigui menyspreada. Només en el Sud captarà el perfum d'un temps sense acceleracions, i coneixerà a alguns rars individus, famosos o anònims, que representen per a ell aquell enyorat pensament original sobre la vida oposat a la mecanització de la menta i de l'ànima. "Leo cada pàgina que escriu Henry, continuo les seves lectures, ho escolto, ho protegeixo, estic disposada en qualsevol moment a renunciar a tot per ell." ANAÏS NIN. "Sospito que, finalment, Henry Miller ocuparà un lloc entre aquests extraordinaris autors anòmals, tals com Walt Whitman o William Blake, que ens han llegat obres d'art." LAWRENCE DURRELL. "Henry Miller li porta dècades d'avançament al pensament dels seus contemporanis. Ja no hi ha dubte, es tracta d'un escriptor que aborda amb extraordinària lucidesa assumptes existencials i psicològics crucials." NORMAL MAILER.