Aquests Contes del Renaixement italià resulten especialment indicats en aquests temps en què l'home postmodern sembla haver oblidat la virtut que li allunya de la possible felicitat. Com en les arts plàstiques i en les ciències, assistim en la literatura a la reivindicació de l'home com ser complet, a l'exaltació de les virtuts humanes, i a l'intent de crear una societat en la qual la raó no pot apartar-se de la poesia, la intel·ligència de la naturalesa, el coneixement de l'amor i de l'humor. Els genis renaixentistes els textos dels quals nodreixen aquest llibre són homes que van multiplicar els seus camps d'interès, les seves habilitats i els seus coneixements. Arquitectes, arqueòlegs, físics, matemàtics, clergues, homes d'Estat, que reflecteixen en tota la seva obra el seu interès per l'home, per la naturalesa, per l'observació lliure, i que no van conèixer límits a la seva activitat intel·lectual. Genis com Boccaccio, Leonardo da Vinci, Leon Battista Alberti, Lorenzo de Medici o Maquiavel ens obren els ulls a la societat del Renaixement a Itàlia, bressol de bona part de la nostra civilització.