«Triava de la bellesa arrasada, cant per la mare morta, El fill de Greta Gràcia tanca també una visió càustica i crítica de l'Espanya vencedora de la guerra civil. La rondalla proustiana es fa, deliberadament, molt més provincial; però a canvi s'enriqueix amb una notable dimensió històrica i política. I així, l'exaltació de la bellesa i la maternitat resulta ser també la crònica d'un temps miserable i despietat», del pròleg de Miguel García-Posada.