Després de l'ensulsiada de la utopia neoliberal, el gran consens ideològic del nostre temps és la capacitat de les tecnologies de la comunicació per induir dinàmiques socials positives. L'economia del coneixement es considera unànimement com la solució a la deterioració especulativa dels mercats; les xarxes socials són el remei a la fragilización de les nostres vides nòmades i globalitzades; la ciberpolítica aspira a regenerar les nostres democràcies exhaustes... Ens agrada imaginar Internet com una espècie d'ortopèdia tecnològica que ha transformat fins al punt de la seva virtual superació els dilemes pràctics heretats de la modernitat. Sociofobia qüestiona, en primer lloc, aquest dogma ciberfetichista. La ideologia de la xarxa ha generat una realitat social disminuïda, no augmentada. Senzillament ha rebaixat les nostres expectatives respecte al que cal esperar de la intervenció política o les relacions personals. Per això Sociofobia, en segon lloc, realitza una ambiciosa reavaluació crítica de les tradicions polítiques antagonistas per pensar el postcapitalismo com un projecte factible, proper i amigable.