El dia 28 de març de 1941 Virginia Woolf va triar voluntàriament el lloc de la seva desaparició: les aigües del Ouse, un petit riu en el sud d'Anglaterra. Virginia no ha mort explica el suïcidi de la gran escriptora, narrant el doble ambient en què va succeir. D'una banda el món literari i humà que embolicava a l'artista. I per l'altre, la vivència que de la Segona Guerra Mundial percebien els britànics que vivien prop de el Canal de la Manxa. En la novel·la apareix un personatge sense nom, fabricat de memòria, i que sorgeix en quart lloc a l'interior de cada capítol i que podria ser l'ombra o la claredat de Virgínia. El llibre, en un exercici impecable d'imaginació, reconstrueix els dies posteriors al succés en un poble al costat del riu Ouse. És un espai de temps en què l'esperit de Virgínia fluctua encara entre formes i espais familiars.