Casar-se és el llibre més llegit de August Strindberg a Suècia. La primera part es va publicar en 1884 i reunia «dotze històries de matrimonis amb entrevista i pròleg». El propi autor era conscient que el llenguatge desenfadat i les escenes atrevides li podien causar problemes amb la justícia, i així va ser. El procés al llibre va ajudar al fet que anés tot un èxit i moltes dones van recolzar la seva causa. Així i tot, es va decidir a escriure una segona part, molt més polèmica, composta per divuit relats. Com el mateix Strindberg va declarar, es tracta d'un llibre «cruel, lleig, bell, poètic, prosaico, sentimental, cru, horrible, delicat, és a dir, com la vida mateixa!». Va destacar per la seva llibertat en matèria sexual, la desimboltura i realisme en les seves descripcions matrimonials, pel seu llenguatge col·loquial, amb influència dels contes d'Hans Christian Andersen, encara que amb un to dur i cínic que no tenen els contes del danès. Aquesta gran novel·la sobre la institució del matrimoni, composta per trenta relats, ajudarà a conèixer molt millor a Strindberg, i sobretot farà que ens coneguem millor a nosaltres mateixos, doncs ens veurem reflectits en moltes de les situacions retratades pel geni suec. «Strindberg m'ha acompanyat tota la vida: ho he estimat, ho he odiat i he llançat els seus llibres contra la paret, però no he pogut desfer-me d'ell.» Ingmar Bergman