Culta, compromesa amb el feminisme, de família acomodada i mentalitat progressista, Constance Lloyd es va convertir en celebrity arran del seu matrimoni amb un dels homes més brillants del seu temps, encara que va saber defensar la seva pròpia parcel·la creativa en el camp literari i les arts decoratives. Mare de dos fills, en compartir la vida de Wilde va compartir també la seva destinació: la caiguda d'una figura estel·lar, boc expiatori de la hipocresia victoriana. En el cementiri protestant de Gènova un senzill monument funerari evoca la memòria de Constance Holland (1859-1898). Encara que sobre una breu cita bíblica en el seu moment només es va gravar un nom, «Constance Mary, filla de Horace Lloyd», en 1960 a l'enigmàtica inscripció es va afegir una altra, escarida però molt reveladora: «Esposa d'Oscar Wilde». La sepultura planteja un autèntic enigma les claus del qual Franny Moyle s'ocupa de desvetllar en aquesta biografia.
Constance és el retrat d'una època, però sobretot ens permet comprendre la insòlita i tràgica peripècia vital d'una de les dones més conegudes de la Gran Bretanya de finals del XIX. Una dona forta, el lema de la qual va ser Qui patitur vincit: Qui sap sofrir, triomfa.