Una jove escriptora que tracta de «treure endavant» la seva primera novel·la, el seu desig de tenir fills, el seu matrimoni; la vida, en definitiva. Una escriptora que s'analitza, primer davant el seu psicoanalista, després davant els lectors d'aquest magnífic llibre, alhora diari d'una dona i diari d'una generació, relat d'una vivència i relat d'una transformació. Les lectures estimades i la vida social, les cases per habitar i les promeses per complir. El desig de «fer» l'obra; de ser, per sobre de tot, escriptora. La generació a la qual pertany la nostra autora va recuperar per a la literatura espanyola el gust per l'escriptura diarística, però són pocs, per desgràcia, els testimoniatges femenins. D'aquí l'interès extra d'Una vida subterrània. Diari 1991-1994. Però que la seva signatura sigui femenina no és, en realitat, el rellevant: l'oportunitat d'aquest text ve donada per la seva qualitat literària i per la manera en què enfila vida i literatura d'una manera fora del comuna, amb una sinceritat arrolladora. Poques obres com aquesta tan viscerals i exposades a la veritat, fins a la confessió total. Que no soni a tòpic: literatura en estat pur.