S'han acabat el petroli, el carbó i l'energia elèctrica. És ple hivern, bufa un vent gèlid i les dents afilades del fred penetren en els ossos. Els homes es miren uns a altres desorientats. Tot el seu benestar conquistat, fet d'objectes meravellosos i de tecnologia d'avantguarda, és completament inútil. Si volen arribar al final d'aquest hivern de gana i de por, "l'hivern de la mort blanca i negra", han de tornar la mirada enrere. La fi del món equivocat redreçarà els ànims, eliminarà la presumpció del ric i castigarà l'arrogància del pobre, que es considerava l'únic dipositari del coratge i de la resistència. Amb la veu poètica i sòbria de la naturalesa imperiosa, i la força d'una imaginació visionària, Mauro Corona construeix una novel·la imprevisible. Una narració que espanta i emociona, però, sobretot, deixa sense alè per la seva implacable denúncia del futur que ens espera.