En " Camí de perfecció " (1902), el protagonista, Fernando Ossorio, jove d'esperit confús i turmentat les experiències vitals del qual han estat sempre lligades a la mort, emprèn un viatge purificador, des de Madrid fins a Llevant, durant el qual intenta superar els seus desequilibris anímics i la seva indolència, orientar-se cap a la voluntat i l'acció i recuperar el perdut contacte amb la naturalesa. En aquesta novel·la tocada de misticisme i en la qual es reiteren els contrastos entre vida i mort, entre amor diví i humà i entre religiositat i energia vital, Pío Baroja (1872-1956) va traçar, en la línia de les inquietuds regeneracionistes dels escriptors més bel·ligerants de l'època, una visió crítica de la realitat espanyola, tant de les classes madrilenyes acomodades com del món rural.
Presentació de Juan Antonio Garrido Ardila